Per a la correcció, tant d’originals com de proves d’impremta, s’utilitzen signes convencionals, això és, signes comuns i comprensibles per a tots els qui intervenen en la confecció d’un llibre; podem dir que són signes internacionals, si bé hi pot haver algunes particularitats locals. Entre els factors que han determinat l’ús d’aquests signes hi ha la necessitat d’economia en l’escriptura i la rapidesa en la percepció de l’error i l’esmena corresponent.
A grans trets, podem distingir dues fases en la correcció, les quals comporten dos sistemes diferents de signes: la correcció d’originals i la correcció de proves d’impremta.
En el primer cas, les modificacions es fan dins del text mateix, generalment mecanografiat, ja que es poden anar introduint a mesura que es pica el text. En l’original es corregeixen tots els aspectes del discurs: ortogràfic, morfològic, sintàctic, de varietat dialectal, d’estil, etc. S’hi fan també les indicacions necessàries per preparar (o diagramar) el text per a la composició, tasca que fa usualment un altre tècnic.
En el segon, les modificacions s’indiquen dins del text amb uns signes de crida (que indiquen el lloc on cal fer l’esmena), els quals es repeteixen després generalment al marge dret afegint-hi el signe de correcció (que indica el tipus de correcció que cal fer) corresponent. D’aquesta manera no s’obliga la persona que introdueix les correccions en el fitxer informàtic a rellegir tot el text per trobar-hi les esmenes.
Cal marcar totes les correccions amb tinta de color (si és possible, vermella) perquè això facilita que siguin percebudes i enteses immediatament. Els dubtes que poguessin quedar en el text, però, s’han d’indicar amb llapis.
| 1. Introducció 2. La correcció d’originals 2.1. Els signes de supressió 2.2. Els signes de canvi 2.3. Els signes d’addició 2.4. Els signes de transposició i trasllat 2.5. Els signes de disposició del text 2.6. Els signes dels tipus de lletra 3. La correcció de proves d’impremta 3.1. Els signes de crida 3.2. Els signes de correcció 3.2.1. Els signes de supressió 3.2.2. Els signes de canvi 3.2.3. Els signes d’addició 3.2.4. Els signes de transposició i trasllat 3.2.5. Els signes de disposició del text 3.2.6. Els signes dels tipus de lletra 4. Bibliografia |
V. Els signes de correcció tipogràfica
Continguts nous
28/06/2019: Signes de correcció tipogràfica, correcció de proves d’impremta, signes de canvi
En repassar els signes de canvi en la correcció de proves d’impremta, ens vam adonar d’una absència elemental dins aquesta classe de signes: els casos en què s’ha de substituir un mot o un fragment de text per un altre. En el document adjunt exposem la norma i mostren dues possibilitats de dur a terme la crida amb vista a l’esmena del text.
V. Signe de canvi afegit a l’epígraf 3.2.2