Els signes de puntuació, en sentit ampli, són signes ortogràfics convencionals que marquen en el discurs escrit les pauses i l’entonació del discurs oral: ajuden, doncs, a reproduir en un text escrit les modulacions de la llengua oral. Ara bé, no totes les pauses que es fan en el llenguatge oral exigeixen una representació gràfica en el llenguatge escrit, ni totes les pauses indicades en l’escrit signifiquen una pausa efectiva en la fonació. Així doncs, aquests signes ortogràfics no sols depenen de la modulació, sinó que també estan subjectes a les exigències de la sintaxi i, a més, en són un complement per fer-la més entenedora.
D’altra banda, hi ha altres factors que també hi intervenen, com ara la llargada de les frases, la coincidència i la profusió d’altres signes de puntuació, i també la comprensió unívoca (sense amfibologia) de la informació.
En darrer terme, però, el gust de l’autor/ra hi és decisiu, ja que l’ús que faci d’aquests signes pot convertir-se en un tret estilístic personal.
| 1. Introducció 2. La coma 2.1. Ordre dels elements de l’oració 2.2. Incisos 2.3. Coordinació 2.4. Omissions 2.5. Ambigüitats 2.6. Altres funcions de la coma 2.7. Usos abusius de la coma 2.8. Coincidència de la coma amb altres signes de puntuació 3. El punt i coma 4. El punt 4.1. El punt i seguit 4.2. El punt i a part 4.3. Altres funcions del punt 4.4. Usos abusius del punt 5. Els dos punts 5.1. Funcions generals dels dos punts 5.2. Altres funcions dels dos punts 5.3. Usos abusius dels dos punts 6. Els punts suspensius 6.1. Funcions dels punts suspensius 6.2. Coincidència dels punts suspensius amb altres signes de puntuació 7. Els signes d’entonació 7.1. Tipus d’oracions interrogatives i exclamatives 7.2. Els signes d’entonació inicials 7.3. El signe d’interrogació 7.4. El signe d’admiració 8. El guió 8.1. Incisos 8.2. Diàlegs 8.3. Enumeracions 8.4. Altres funcions del guió 8.5. Usos abusius del guió 8.6. Coincidència del guió amb altres signes de puntuació 9. El guionet 9.1. El guionet morfològic o lèxic 9.2. El guionet prepositiu 9.3. El guionet estilístic 9.4. El guionet sil·làbic o de partició 9.5. Usos abusius del guionet 10. Les cometes 10.1. Les citacions 10.2. Els diàlegs 10.3. Els pensaments 10.4. Altres funcions de les cometes 10.5. Usos abusius de les cometes 10.6. Coincidència de les cometes amb altres signes de puntuació |
11. Els parèntesis 11.1. Funcions generals dels parèntesis 11.2. Altres funcions dels parèntesis 11.3. Coincidència dels parèntesis amb altres signes de puntuació 12. Els claudàtors 12.1. Funcions dels claudàtors 12.2. Coincidència dels claudàtors amb altres signes de puntuació 13. La puntuació d’alguns textos especials 13.1. Els diàlegs 13.2. La reproducció de pensaments 13.3. La disposició dels textos teatrals i les acotacions en general 13.4. Els peus d’il·lustració 13.5. Les citacions 13.6. Les entrevistes 13.7. Els índexs 13.8. Els títols 13.9. Els folis 13.10. Els quadres 14. Alguns signes diacrítics (I): l’apòstrof 14.1. Casos conflictius dels pronoms febles 14.2. Casos conflictius dels articles definits i la preposició de 14.3. Altres casos 15. Alguns signes diacrítics (II): el punt volat 15.1. Funcions generals del punt volat 15.2. La ela geminada 16. Alguns signes auxiliars 16.1. Els angles o antilambdes 16.2. L’asterisc 16.3. La barra inclinada 16.4. La barra doble 16.5. El calderó 16.6. El cristus 16.7. La creu 16.8. La creu doble 16.9. La fletxa 16.10. L’igual 16.11. Les claus 16.12. La pleca 16.13. La pleca doble 16.14. El paràgraf, epígraf o secció 16.15. El menys 16.16. Els parèntesis angulars 16.17. La rova o arrova 16.18. El subratllat 17. Els tipus de lletra i els signes de puntuació 18. Bibliografia |
 VII. Els signes de puntuació |
 VII. Diferències respecte a la tercera edició |
Continguts nous
28/08/2020: Esmenes a la quarta edició que havien quedat pendents en publicar la cinquena (signes diacrítics, signes auxiliars, glif, coma en l’adreça postal, lletra cursiva, barra inclinada)
Durant la preparació de la cinquena edició no es van poder incorporar les esmenes a la quarta edició, que ara podem veure recollides en el document adjunt i que afecten els epígrafs 1.4 (nota 4), 1.4.2, 1.4.3, 2.6.e, 14.2.1.1.b (exemple [629]), 16.1.c i 16.3.n.
VII. Esmenes pendents de la quarta edició
30/04/2019: Apòstrof, apostrofació, contraccions, lletres, noms de lletra
L’aparició de la nova ortografia normativa (2017) ha comportat uns quants canvis en l’apostrofació d’algunes «partícules» de la nostra llengua. Atès que esmenar tots els epígrafs del manual d’estil on se’n parla seria massa complicat, hem pensat que podíem actualitzar i completar el quadre 2 d’aquest capítol per a exposar en detall la nova normativa sobre l’apostrofació, i tot i que l’hem ampliat per a donar-hi cabuda als casos d’apostrofació general, no hi hem pogut encabir l’apostrofació de ca i de Son, per la qual cosa hem aprofitat la taula i el quadre que figuren en el document «Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears» per a reproduir-los, respectivament, com a quadre 3 i quadre 4 en el nostre manual.
 QUADRE 2. Apostrofació de l’article definit, l’article personal i la preposició de |
 QUADRE 3. Les formes ca i Son/Sos i diverses combinacions |
 QUADRE 4. Exemplificació i detall de ca i Son i altres combinacions |
27/03/2019: Apòstrof, apostrofació, contraccions, guionet, mots prefixats, compostos, lletres, noms de lletra
Pel que fa a la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans sobre l’apostrofació i l’ús del guionet, vegeu l’epígraf 4 de l’Ortografia catalana («La grafia dels mots»).
D’altra banda, si voleu més detalls sobre l’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra, vegeu l’entrada 3.1.3 («L’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra d’altres alfabets») de l’espai web Critèria de l’Institut d’Estudis Catalans.