Un dels aspectes de sintaxi que més dubtes plantegen al parlant són els règims preposicionals dels verbs, dels adjectius, dels noms i, encara que no gaire, dels adverbis.
Sovint el parlant es troba que els diccionaris indiquen, per exemple, que un verb és transitiu o intransitiu, sense cap més indicació i sense cap exemple. Aleshores, el parlant freqüentment té el dubte de si tal verb transitiu admet un complement directe animat, humà o no animat, o de si admet un ús «absolut»; o el dubte de quina preposició regeix tal verb intransitiu.
Una altra situació freqüent és que el parlant —no havent satisfet la seva necessitat pel cas descrit en el paràgraf anterior— consulti un segon diccionari, i potser fins i tot un tercer, i hi trobi informació diferent de la del primer. Amb la qual cosa, a la falta d’informació sobre l’ús, s’hi afegeix una confusió sobre la descripció teòrica.
Els dubtes que té el parlant en la tria dels règims preposicionals o els errors que hi comet generalment es deuen a la influència de l’espanyol a ultracorreccions o a l’analogia entre mots d’un mateix camp semàntic —almenys en algun dels seus significats.
Atès que aquest camp, el dels règims preposicionals, és molt ampli i amb molta casuística, en aquest capítol ens cenyim als problemes que presenten els règims d’alguns verbs.
D’ençà de la 2a edició del manual d’estil, hem pogut consultar força bibliografia (Cabré i Mateu, Generalitat de Catalunya, Ginebra i Montserrat, Gran diccionari de la llengua catalana, Rosselló, Solà, i Todolí; v. la bibliografia) que ens ha permès confirmar, ampliar o matisar els nostres judicis sobre certs règims verbals. D’una banda, hem consultat sistemàticament el diccionari de Ginebra i Montserrat, el qual confirma —a banda de donar, en bastants casos, informació sobre altres règims dels verbs analitzats en el manual d’estil— en la gran majoria de casos els nostres judicis; quan no és així i hem acceptat el seu judici, ho indiquem. D’altra banda, s’ha avançat molt en la descripció dels verbs que analitzem en el § 3.1.2: ho hem tingut en compte i hem revisat els nostres judicis sobre aquests verbs.
| 1. Introducció 2. Confusions de règims diferents d’un verb per la similitud de significats de cada règim 2.1. Confusions entre usos transitius i usos intransitius 2.1.1. El verb al·ludir 2.1.2. El verb esclafir 2.1.3. El verb guerrejar 2.1.4. El verb patir 2.1.5. El verb pledejar 2.1.6. El verb renegar 2.1.7. El verb renunciar 2.1.8. El verb resistir 2.1.9. El verb succeir 2.1.10. El verb tractar 2.1.11. El verb votar 2.2. Confusions entre usos intransitius i usos pronominals (escaure) 3. Règims no recollits pel Diccionari de la llengua catalana (DLC) 3.1. Usos intransitius 3.1.1. Usos intransitius de abdicar i dimitir 3.1.2. Usos intransitius de verbs que expressen que ‘alguna cosa causa algun efecte en l’ànim d’algú’ 3.1.3. Usos intransitius de verbs que signifiquen ‘estudiar a fons’ 3.1.4. Usos suposadament intransitius de dos verbs transitius (complir i consultar) 3.1.5. El verb reflexionar 3.1.6. El verb esperar 3.2. Usos transitius |
3.2.1. El verb argumentar 3.2.2. Els verbs apel·lar, dictaminar, informar, recórrer i legislar 3.2.3. Els verbs contestar, discutir, protestar i qüestionar 3.2.4. El verb obviar 3.2.5. Els verbs permetre i impedir 3.2.6. El verb cessar 3.2.7. El verb empitjorar 3.2.8. El verb culminar 3.2.9. Verbs intransitius amb complements que expressen distància, durada, preu o esforç, o pes 3.2.10. Els verbs dels àpats 4. Règims no exemplificats pel Diccionari de la llengua catalana (DLC) 4.1. Usos transitius 4.1.1. Complement directe humà 4.1.2. Complement directe no animat o no humà 4.1.3. Complement directe de verbs transitius i intransitius alhora 4.2. Usos intransitius 4.2.1. Complements de verbs transitius i intransitius alhora 4.2.2. Altres complements indirectes de verbs transitius 5. Règims sospitosos de calc 5.1. Usos pronominals d’alguns verbs 5.2. Règims preposicionals d’alguns verbs 5.3. Verbs amb calcs semàntics i sintàctics 6. Problemes en la coordinació de verbs 7. Bibliografia |
XX. Alguns règims verbals
Continguts nous
27/03/2019: Règims verbals, oracions subordinades substantives
Pel que fa a la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans sobre alguns règims verbals, vegeu el capítol 23 («Les oracions subordinades substantives») de la Gramàtica essencial de la llengua catalana.