El desig de donar la màxima informació en el mínim espai i d’evitar repeticions carregoses ens porta sovint a emprar mots i expressions abreujats. El cas extrem d’aquests abreujaments, el trobem en les fórmules matemàtiques, en els llenguatges informàtics de programació i en els signes ideogràfics que podem veure al carrer, per exemple.
Aquest desig no és, com es podria suposar, fruit de la nostra època de presses i ordinadors, sinó un fet habitual en tots els temps. Els medievals, per posar un exemple concret, a fi d’evitar fórmules repetitives conegudes pel lector/ra en els documents, feien servir l’etcètera (del llatí et caetera).
L’objectiu de simplificació damunt dit ha menat, en general, a abreujar tant com sigui possible, però sovint la grafia d’aquestes formes abreujades ha estat totalment arbitrària, feta sense cap reflexió prèvia, fins al punt que, de vegades, abreujar no comporta cap estalvi respecte al mot o a l’expressió sencers. Així, podem veure abreviatures com ara fol. per foli (en comptes de f.), en què l’estalvi de caràcters que fem és nul.
Amb la finalitat de regularitzar la composició d’aquests signes, gairebé imprescindibles avui en qualsevol mena de textos, hem elaborat aquestes regles bàsiques per a la grafia de les abreviacions.
| 1. Introducció 2. Què són les abreviacions 3. Les abreviatures 4. Les sigles 5. Els símbols 6. Els símbols científics 7. Llista de termes físics, químics i matemàtics més usuals simbolitzats 8. Llista d’expressions abreujades i d’abreviacions 9. Bibliografia |
 IX. Les abreviacions |
 IX. Apèndix de la quarta edició |
 IX. Diferències respecte |
Continguts nous
27/03/2019: Abreviacions (abreviatures, sigles, acrònims, símbols), formació de mots, derivació, truncament, mots creuats, simbologia, símbols, formulació (matemàtiques, física, química), textos científics, taula periòdica dels elements químics, òrgans de l’IEC, programes de l’IEC, publicacions de l’IEC, universitats, centres de recerca, estats dels EUA
Pel que fa a la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans sobre alguns aspectes de les abreviacions, vegeu l’epígraf 4.1 de l’Ortografia catalana («L’apòstrof») i els epígrafs 6.1 («La formació de mots: la derivació»), 7.4.1 («El truncament») i 7.4.3 («La formació de sigles i mots creuats») de la Gramàtica essencial de la llengua catalana.
D’altra banda, pel que fa a les abreviacions de les matemàtiques, la física i la química, podeu consultar també els criteris que figuren a les entrades 3.2.1 («La simbologia i la formulació en els textos científics») i 3.2.2 («La taula periòdica dels elements químics») de l’espai web Critèria.
I, encara, si voleu trobar informació sobre les sigles dels òrgans, els programes i les publicacions relacionats amb l’Institut d’Estudis Catalans, o sobre les sigles de les universitats i altres centres de recerca, o sobre les abreviacions dels estats dels EUA, podeu consultar també les entrades 3.2.3 («Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut»), 3.2.4 («Sigles i noms de les universitats i centres de recerca») i 3.2.5 («Noms i abreviacions dels estats dels EUA»), respectivament, de l’espai web Critèria.