La importància de les expressions de lloc en la redacció de textos és evident. En aquest capítol volem tractar només, però, d’alguns aspectes relacionats amb aquest tema que són causa sovintejada de vacil·lació i fins d’error.
La part més important d’aquest capítol està dedicada a qüestions de toponímia, que és un aspecte bastant oblidat de les gramàtiques i els manuals actuals, malgrat l’ús generalitzat que se’n fa.
| 1. Introducció 2. Aspectes sintàctics de les expressions de lloc 2.1. Les preposicions a i en 2.2. La preposició cap 2.3. La preposició fins 2.4. Les preposicions per i per a 2.5. Les locucions des de i de […] estant 2.6. Les correlacions de […] a i des de […] fins a 2.7. Les expressions a tot + top i per tot + top 2.8. Les expressions arreu, arreu arreu, a tot arreu, per tot, pertot i pertot arreu 2.9. Adverbis i preposicions alhora 3. Qüestions de toponímia 3.1. Elements que conformen el topònim 3.2. La part genèrica del topònim 3.3. El primer formant de la part concreta del topònim 3.3.1. L’article definit en el primer formant dels topònims catalans o catalanitzats 3.3.2. L’article definit i la comarca 3.3.3. L’article definit en el primer formant dels topònims no catalanitzats 3.3.4. L’article salat en el primer formant 3.3.5. L’apel·latiu ca com a primer formant 3.3.6. L’apel·latiu son com a primer formant 3.4. El segon formant de la part concreta del topònim 3.4.1. L’article definit en el segon formant 3.4.2. L’article salat en el segon formant 3.4.3. L’article personal en el segon formant |
3.4.4. Les preposicions davant el segon formant 3.4.5. El nom d’un curs d’aigua com a segon formant 3.4.6. El nom d’una comarca com a segon formant 3.5. Els hidrònims 3.6. Les comarques dels Països Catalans 3.7. La toponímia municipal 3.7.1. Legislació aplicable als topònims municipals 3.7.2. Llista dels noms oficials dels municipis dels Països Catalans (→ CD-ROM) 3.7.3. La toponímia menor dels municipis 3.7.4. Les vies públiques 3.7.5. Les empreses i les entitats públiques i privades 3.7.6. Els edificis i altres construccions 3.7.7. Les dependències singulars 3.8. Els topònims no catalans 3.8.1. Els noms dels municipis, les províncies, les regions i els departaments 3.8.2. Els noms de les comunitats autònomes 3.9. Altres topònims 3.9.1. Els noms d’estats i continents 3.9.2. Els noms d’astres i d’agrupacions d’astres 3.10. La rosa dels vents 3.10.1. Els punts cardinals 3.10.2. Els punts cardinals com a formants de topònims 4. Aspectes gràfics relacionats amb la toponímia 4.1. Els topònims en el mapa 4.2. Les adreces en la correspondència 5. Bibliografia |
 XVI. Les expressions de lloc |
 XVI. Apèndix de la quarta edició |
 XVI. Diferències respecte |
Continguts nous
27/03/2019: Expressions de lloc, adverbis de lloc, toponímia, topònims, nomenclàtors
Pel que fa a la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans sobre les expressions de lloc, vegeu el capítol 16 («L’adverbi») de la Gramàtica essencial de la llengua catalana.
D’altra banda, és recomanable consultar els documents de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans següents sobre toponímia: «Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears» (2016), «Llista de noms de territoris sense estat» (2011), «Llista de noms de les províncies de l’Estat espanyol» (2011), «Llista actualitzada dels noms dels països» (2010), «Nomènclator oficial de la toponímia major de Catalunya» (2009, juntament amb la Generalitat de Catalunya), Nomènclator toponímic de la Catalunya del Nord (2007, llibre) i «Sobre toponímia» (1995).