Abans de començar amb alguns aspectes pròpiament gramaticals de la llengua, hem cregut que calia abordar la qüestió del lèxic, especialment pel que fa als neologismes (generats a partir de mecanismes com ara la derivació, la parasíntesi, la composició i l’habilitació) i als estrangerismes que arriben en massa als nostres textos, sobretot els periodístics i que constitueixen un bon maldecap per als professionals de la llengua. També hi hem tractat l’ús del guionet, la lexicalització de locucions adverbials, la presència o absència de la e epentètica en alguns compostos i la formació dels gentilicis. Finalment, partint de la normativa vigent, hem proposat uns quants criteris per a l’acceptació o no de mots no normatius.
| 1. Els neologismes i els estrangerismes 1.1. Els estrangerismes del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra 1.2. Els estrangerismes del Diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana 1.2.1. Estrangerismes en la seva forma original 1.2.2. Estrangerismes catalanitzats 1.2.3. Comentaris 1.3. Els estrangerismes de la Gran enciclopèdia catalana (1995) 1.3.1. Catalanitzacions de la GEC2 en relació amb la GEC1 1.3.2. Catalanitzacions del segon suplement de la GEC1 (volum 17) en relació amb la GEC2 1.3.3. El tercer suplement de la GEC1 (volum 18) 1.4. Els estrangerismes del Diccionari manual de la llengua catalana 1.4.1. Catalanitzacions en relació amb el DLC 1.4.2. Catalanitzacions en relació amb la GEC2 1.5. Els estrangerismes del Gran Larousse català 1.6. Criteris del TERMCAT (1995) 1.6.1. Catalanització d’estrangerismes 1.6.2. Substitució d’estrangerismes 1.6.3. Comentaris 1.7. Altres criteris 1.7.1. El Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona 1.7.2. El diari Avui 1.7.3. El diari El 9 Nou 1.7.4. El Diari de Barcelona 1.8. Proposta i quadre resum 1.9. Dotze anys d’evolució lexicogràfica (1995-2007) 1.9.1. Diccionaris generals 1.9.2. La Gran enciclopèdia catalana 1.9.3. El TERMCAT 1.9.4. El Llibre d’estil d’El Periódico de Catalunya |
2. La derivació 2.1. Concepte de derivació 2.2. Problemes de derivació 2.2.1. Els postverbals acabats en -at 2.2.2. Verbs (derivats de noms) suposadament innecessaris 3. La parasíntesi 3.1. Les formes dobles 3.2. Pujar/apujar 3.3. Emplenar/omplir 4. La composició 4.1. L’ús del guionet 4.1.1. Mots compostos i locucions 4.1.2. Compostos coordinats amb la conjunció i 4.1.3. Els altres compostos 4.1.4. Conclusions 4.1.5. Els prefixos tònics segons la normativa tradicional 4.1.6. El prefix mal- 4.1.7. El prefix no- 4.1.8. El prefix pre- 4.2. El nou ús del guionet 4.2.1. La normativa del 1996 4.2.2. Modificacions de la normativa sobre l’ús del guionet proposades per la nova gramàtica de l’IEC 4.3. Lexicalització de locucions adverbials 4.4. La e epentètica en mots amb essa líquida originària 5. L’habilitació 5.1. Noms propis i sigles que passen a ser noms comuns 5.2. Noms comuns formats per el·lipsi d’un nom propi 6. Els gentilicis 6.1. Gentilicis no fixats 6.2. Gentilicis coordinats 7. Criteris per a l’acceptació de mots no normatius 7.1. Principis generals 7.2. Criteris lingüístics 8. Bibliografia |
 XV. El lèxic |
 XV. Diferències respecte a la tercera edició |
Continguts nous
27/03/2019: Mots prefixats, compostos, locucions, estrangerismes, guionet, aglutinació gràfica, formació de mots, derivació, composició, truncament, reduplicació, mots creuats, lèxic general, mots, paraules, locucions, fraseologia, transcripció d’altres llengües (àrab, hebreu, rus), transliteració d’altres llengües (àrab, rus), noms científics
Pel que fa a la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans sobre el lèxic, vegeu l’epígraf 4.3 de l’Ortografia catalana («L’ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l’aglutinació gràfica»); els capítols 6 («La formació de mots: la derivació») i 7 («La composició i altres processos de formació de mots») de la Gramàtica essencial de la llengua catalana, i, en general, el Diccionari general de la llengua catalana en línia.
D’altra banda, si voleu informació sobre la transcripció de l’àrab, de l’hebreu i del rus al català, vegeu els documents de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans següents: «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs en català» (1989), «Proposta de transcripció de l’hebreu en textos escrits en català» (2002) i «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català» (2015).
Finalment, si voleu informació sobre la grafia dels noms científics dels éssers vius, vegeu l’entrada 5.1.1 («Els noms científics dels éssers vius») de l’espai web Critèria de l’Institut d’Estudis Catalans.