Entenem per sexisme la discriminació entre persones per raó del sexe. Aquest concepte s’identifica sovint amb el de masclisme pel fet que les persones que majorment pateixen aquest tipus de discriminació són dones; mentre que el feminisme és el moviment que combat la situació de subordinació de les dones i en defensa l’alliberament (DIEC, s. v.).
El sexisme en el llenguatge és encara, per desgràcia, un fet. Ho és tant com els estereotips sexistes de la societat.
En aquest capítol recollim —de vegades, literalment— algunes de les aportacions més interessants que s’han fet sobre aquesta qüestió i que tenen aplicació als Països Catalans, i alhora, fem algunes propostes que van una mica més enllà del que s’ha dit tradicionalment.
Un ús lingüístic que passa sovint desapercebut, però que plana d’una manera aclaparadora en el llenguatge, i que, per tant, és més difícil de bandejar, és l’androcentrisme, que consisteix a parlar de qüestions que afecten tota la humanitat des del punt de vista de l’experiència masculina. Per exemple, dir coses com «els infermers fan una gran tasca sanitària i social», tendeix a invisibilitzar les dones que exerceixen aquesta professió i a treure’ls protagonisme, per tal com sabem que hi tenen un paper preponderant dins el col·lectiu ja que la major part són dones. I a l’inrevés: afirmar que «la violència generada per la gelosia és universal» és atribuir a tota la societat, sense distinció de sexe, una actitud violenta que és —amb una diferència considerable— majorment exercida per homes.
| 1. Introducció 1.1. El sexisme, el masclisme i l’androcentrisme 1.2. La distinció entre sexe i gènere 2. Llenguatge sexista = societat sexista 3. Els organismes oficials 3.1. La Unió Europea 3.2. L’Estat espanyol i l’Estat francès 3.3. Els Països Catalans (fins al 2000) 4. Els noms dels oficis, les professions, els càrrecs i les titulacions (NOPCT) 4.1. Noms aguts acabats en vocal o en diftong 4.1.1. Noms amb morfema de derivació 4.1.2. Noms sense morfema de derivació 4.2. Noms aguts acabats en consonant 4.2.1. Noms amb morfema de derivació 4.2.2. Noms sense morfema de derivació 4.3. Noms plans o esdrúixols acabats en vocal 4.3.1. Noms amb morfema de derivació 4.3.2. Noms sense morfema de derivació 4.4. Noms plans o esdrúixols acabats en consonant 4.4.1. Noms amb morfema de derivació 4.4.2. Noms sense morfema de derivació 4.5. Noms compostos 4.6. Noms metonímics 4.7. Manlleus 4.8. Formes irregulars 5. Formes de NOPCT no recollides pels diccionaris generals 6. Recursos per evitar la discriminació per raó de sexe 6.1. Usos simètrics 6.1.1. L’article personal 6.1.2. Els tractaments 6.1.3. El cognom de les dones casades 6.1.4. Oficis, professions, càrrecs i titulacions 6.1.5. L’ordre dels termes 6.2. Els col·lectius, els genèrics i les formes ambivalents 6.3. La coordinació i la juxtaposició de formes 6.4. L’alternança de formes en un mateix text 6.5. L’alternança de formes en textos diferents 6.6. Les dobles formes 6.6.1. Representació gràfica 6.6.2. Concordança de les dobles formes amb els altres elements de la frase |
6.7. Les dobles formes i altres recursos no sexistes segons el context 6.7.1. Casos generals 6.7.2. Cartes, circulars i fullets 6.7.3. Formularis 6.7.4. Normes articulades 6.7.5. Altres textos 7. El sexisme en l’ensenyament 7.1. El llenguatge 7.2. Els continguts 7.3. Les il·lustracions 8. Addenda 2006: balanç de l’últim decenni 8.1. Introducció 8.2. Es pot evitar la redacció sexista sense emprar propostes contraproduents 8.3. Els recursos de visibilitat o de visibilització 8.4. Els recursos d’evitació 8.4.1. L’evitació del sexisme mitjançant noms genèrics, abstractes i col·lectius 8.4.2. L’evitació del sexisme mitjançant la denominació de l’activitat 8.4.3. L’evitació del sexisme mitjançant verbs 8.4.4. L’evitació del sexisme mitjançant pronoms indefinits i el pronom relatiu qui 8.4.5. L’evitació del sexisme mitjançant pronoms personals i pronoms febles 8.4.6. L’evitació del sexisme mitjançant adjectius invariables 8.4.7. L’evitació del sexisme mitjançant adjectius equitatius 8.4.8. L’evitació del sexisme mitjançant canvis de redacció 8.4.9. L’evitació del sexisme mitjançant l’ús del símbol de la rova 8.5. Recursos aplicables segons el context 8.5.1. Els documents tancats 8.5.2. Els documents oberts 8.5.3. Els rètols de càrrecs i professions 8.6. Conclusions 9. Bibliografia |
X. El sexisme en el llenguatge