Cobertes i llom de la quarta edició
Un llibre editat com Déu mana, amb tapa dura, comença per la coberta i el llom, que és allò que ens crida més l’atenció quan el veiem en un expositor o en un prestatge de la nostra llibreria habitual. Per això els autors del manual d’estil no ens hem sabut estar...
Pàgines inicials de la quarta edició
Com tota obra ben editada en paper, les pàgines inicials del llibre són la portadella, la portada, la pàgina de crèdits i el sumari, les quals precedeixen el text de la presentació d’Isidor Marí, els pròlegs de cadascuna de les edicions i les instruccions per al...
«Al cap d’una dodècada», per Isidor Marí (presentació de la quarta edició)
En fer la presentació de la primera edició d’aquesta obra, ara fa més de deu anys, subratllàvem la necessitat i la utilitat dels llibres d’estil corporatius i l’encert dels criteris aplegats en aquest manual d’estil en concret. Els llibres d’estil corporatius, dèiem,...
Pròleg a la quarta edició
Set mesos després d’haver estat publicada la tercera edició d’aquest manual d’estil ha calgut preparar-ne una altra perquè gairebé no en quedaven exemplars disponibles a l’editorial. Tot i que pràcticament no hi ha hagut temps de tornar a revisar el contingut...
Pròlegs anteriors i introducció
Benvolgudes i benvolguts lectors, teniu a les mans la tercera edició del manual d’estil, amb les idees polides i rejovenides, després de dotze anys de la primera edició. Sense el vostre suport no hauria estat pas possible. Moltes gràcies. En aquesta tercera edició no...
Instruccions per al maneig de l’obra (quarta edició)
Cada capítol conté una breu introducció, el desenvolupament de la matèria pròpiament dita i la bibliografia que hem consultat per redactar-lo. A més, els exemples hi tenen un pes essencial a l’hora de fer entenedores les normes exposades. Les remissions a altres parts...
I. Presentació de l’original
El primer pas per a la consecució d’una obra o d’un treball escrit és la creació; és a dir, un autor o autora objectivitza o plasma uns conceptes o unes idees en un text escrit, anomenat original, amb la finalitat de comunicar-los a uns possibles lectors. L’original...
II. Aspectes gràfics i tècnics del procés editorial
El capítol anterior ha fet atenció als aspectes relacionats directament amb les tasques que duen a terme les persones que es dediquen a la redacció de textos escrits, especialment de textos destinats a ser publicats. Aquest segon capítol dóna una visió general,...
III. La revisió de l’obra al llarg del procés editorial
Per a la producció de la lletra impresa cal seguir un ordre successiu d’operacions, més o menys complexes, segons el tipus de publicació de què es tracti. Des de l’original fins a l’obtenció d’una obra impresa, hi intervenen diferents professionals, que s’ocupen de...
IV. Els tipus de lletra
Normalment un llibre no és escrit mai en un sol tipus de lletra, sinó que hi apareixen lletres escrites en rodona, cursiva, negreta, etc., que s’utilitzen segons unes normes determinades per fer més fàcil i clara la comprensió del text. Cal remarcar que les...
V. Els signes de correcció tipogràfica
Per a la correcció, tant d’originals com de proves d’impremta, s’utilitzen signes convencionals, això és, signes comuns i comprensibles per a tots els qui intervenen en la confecció d’un llibre; podem dir que són signes internacionals, si bé hi pot haver...
VI. La partició i la separació de mots a final de ratlla
La partició de mots i la separació dels mots d’un sintagma (com ara un títol) a final de ratlla ha estat, de sempre, una font de dubtes de qui escriu o corregeix. Si hi afegim que, en un text català, hi pot haver mots i expressions d’altres llengües, aquest...
VII. Els signes de puntuació i altres signes ortogràfics
Els signes de puntuació, en sentit ampli, són signes ortogràfics convencionals que marquen en el discurs escrit les pauses i l’entonació del discurs oral: ajuden, doncs, a reproduir en un text escrit les modulacions de la llengua oral. Ara bé, no totes les pauses que...
VIII. Les majúscules i les minúscules
L’ús de les majúscules és un recurs gràfic per singularitzar un mot o un grup de mots. Aquesta singularització pot tenir una funció purament demarcativa —és a dir, per destacar un mot per raó de la seva posició en el text— o una funció distintiva —és a dir, per...
IX. Les abreviacions
El desig de donar la màxima informació en el mínim espai i d’evitar repeticions carregoses ens porta sovint a emprar mots i expressions abreujats. El cas extrem d’aquests abreujaments, el trobem en les fórmules matemàtiques, en els llenguatges informàtics de...
X. El sexisme en el llenguatge
Entenem per sexisme la discriminació entre persones per raó del sexe. Aquest concepte s’identifica sovint amb el de masclisme pel fet que les persones que majorment pateixen aquest tipus de discriminació són dones; mentre que el feminisme és el moviment que combat la...
XI. Els noms propis estrangers
El principal problema que presenten els noms propis estrangers és que a vegades es troben escrits en versió original i a vegades es tradueixen. L’objectiu d’aquest capítol és establir, fins allà on sigui possible, uns criteris d’actuació respecte a aquesta doble...
XII. Els quantificadors
Tradicionalment, els gramàtics, per indicar les unitats lèxiques que serveixen per a la quantificació de les coses, han emprat el terme englobador numerals i n’han diferenciat fins a set classes: cardinals (onze), ordinals (tercer), distributius...
XIII. Les notes, les remissions i les referències bibliogràfiques i d’obres musicals
Un aspecte molt important de la disposició del text en la pàgina, que pot facilitar o entorpir la lectura i la comprensió de l’obra, són l’aparat de notes i de referències internes (remissions a altres parts de l’obra) i externes (referències bibliogràfiques) que s’hi...
XIV. L’ordenació alfabètica de termes
Avui dia és ben usual que al final dels llibres trobem un índex analític, un índex temàtic, un índex onomàstic, etc. I encara és més usual que hi hagi una llista de bibliografia. Els termes —o entrades— d’aquests índexs són ordenats d’una manera determinada, com ho...
XV. El lèxic
Abans de començar amb alguns aspectes pròpiament gramaticals de la llengua, hem cregut que calia abordar la qüestió del lèxic, especialment pel que fa als neologismes (generats a partir de mecanismes com ara la derivació, la parasíntesi, la composició i l’habilitació)...
XVI. Les expressions de lloc
La importància de les expressions de lloc en la redacció de textos és evident. En aquest capítol volem tractar només, però, d’alguns aspectes relacionats amb aquest tema que són causa sovintejada de vacil·lació i fins d’error. La part més important d’aquest capítol...
XVII. Les expressions temporals
Les expressions temporals (ET) assenyalen el moment o el període (passat, present o futur) en què s’esdevé l’acció verbal de la frase o la freqüència amb què apareix. El temps present pot ser definit com el temps de l’enunciació de la frase; el passat, com el temps...
XVIII. Les oracions de gerundi
El gerundi és una forma no personal del verb que es conjuga simple o composta. El gerundi simple es compon afegint a l’arrel les terminacions -ant, -ent o -int, segons que l’infinitiu d’aquest acabi en -ar, -er/-re o -ir, respectivament. El gerundi compost es compon...
XIX. Els verbs ser i estar
L’ús dels verbs ser i estar és una de les qüestions més discutides de la sintaxi catalana. En primer lloc, perquè Pompeu Fabra no en va fer una descripció sistemàtica: les úniques referències seves a aquesta qüestió són uns comentaris breus sobre usos molt concrets en...
XX. Alguns règims verbals
Un dels aspectes de sintaxi que més dubtes plantegen al parlant són els règims preposicionals dels verbs, dels adjectius, dels noms i, encara que no gaire, dels adverbis. Sovint el parlant es troba que els diccionaris indiquen, per exemple, que un verb és transitiu o...
XXI. L’ús d’algunes preposicions
L’objectiu d’aquest capítol no és donar una visió sistemàtica de les preposicions en català, sinó tractar amb detall d’alguns aspectes poc estudiats a fi d’oferir les solucions que hi poden correspondre. Fora d’aquest capítol queden els usos de per i per a, els de les...
XXII. Les preposicions per i per a
Atès que la distribució dels usos de les preposicions per i per a és un dels temes més polèmics i fins i tot més enverinats de la sintaxi catalana, ens sembla justificat dir uns mots previs sobre l’enfocament que hi donarem. Segons Joan Solà, actualment s’usen quatre...
XXIII. Bibliografia de consulta
Afortunadament, d’ençà dels anys vuitanta del segle passat la feina de correcció de textos i d’assessorament lingüístic en llengua catalana es pot exercir amb un suport institucional i bibliogràfic considerable. Hem classificat el material en deu grans blocs: «Manuals...
Índex analític
Aquesta part cinquena inclou l’índex analític, que recull els conceptes (juntament amb uns quants noms propis especialment rellevants) i els termes i expressions que són tractats a les parts precedents de l’obra. Les entrades, ordenades alfabèticament pel sistema...
Índex general
La utilitat d’un índex general queda palesa en obres d’una extensió i una complexitat com aquesta, en què els usuaris poden voler tenir una informació detallada del contingut d’apartats i subapartats de tot el llibre, i poder consultar aquesta informació tota seguida....
Apèndix del CD-ROM de la quarta edició
En aquest apèndix hem aplegat informacions que es podien extreure en bloc i que podien alleugerir el volum en paper del manual d’estil, per tal de poder-hi afegir informació nova o ampliada sense fer créixer més l’obra. Aquests blocs d’informació han estat: del...
Diferències del CD-ROM respecte a la tercera edició
Tot i l’estalvi d’espai que vam poder fer traslladant a l’apèndix les llistes d’informació homogènia més llargues que hi havia en la tercera edició en paper, hi va haver diverses esmenes i afegitons de contingut que no vam poder encabir sense posar en perill la...
Currículums dels autors
En l’obra en paper no vam poder incloure la fotografia actualitzada (2009) dels quatre autors que havia d’acompanyar el currículum (que sí que hi figurava). Aquesta fotografia consta en el currículum publicat en el CD-ROM, i per això podem veure els dos documents amb...
Colofó de la quarta edició
Per un problema d’espai en la compaginació de la quarta edició, no vam poder incloure el colofó en les pàgines del volum en paper, com havíem fet en les edicions anteriors. Tanmateix, no en vam voler prescindir en el CD-ROM, i per això el podem veure allà on hauria...
Text de la coberta posterior
Amb la mateixa fidelitat absoluta respecte als textos originals de la quarta edició que hem volgut mantenir tot al llarg d’aquesta edició en línia del manual d’estil, no hi podia faltar el text de la coberta posterior de la quarta edició. ...